Latest Event Updates
Call Paller: un lloc fantàstic per perdre’s, en molt bona companyia!
El passat mes d’agost, vam gaudir del darrer regal de casament que ens quedava i vam anar a passar un fantàstic cap de setmana a Cal Paller, gràcies al David, la Mireia, el Francesc i la Joana. Cal Paller és una casa rural de 5 espigues que es troba a Padrinàs, a la Vall de la Vansa, un paratge meravellós de l’Art Urgell, on sembla que el temps s’aturi.
Sens dubte, una de les claus d’anar a un allotjament rural i sentir-te bé, és l’atenció i el tracte del personal: aquella sensació “d’estar sol però acompanyat” i així és com vam sentir-nos a Call Paller: tranquil·litat total per anar al nostre ritme, pero sempre ben acollits i sentint-nos com a casa nostra.
Però comencem pel principi: l’arribada a Cal Paller fàcil fàcil, no és. La carretera és estreta, amb corbes i la casa es troba una mica, com diria la meva iaia “allà on Déu perdé l’espardenya” però això es també un dels punts forts no? Per desconnectar…cal una micona d’aillament! Però creieu-me… el paisatge és meravellós, les vistes fantàstiques i sobretot el que ens va cridar l’atenció és l’olor. Aquella olor a bosc humit, a verd, a terra… Ens va rebre un grupet de cabres (si, si, cabres!) molt trempades i simpàtiques, habitants de la casa i després de donar-nos la benviguda ens va rebre el Pep, el propietari de la casa, que molt amablement ens va donar temps per descarregar, ensenyar-nos l’habitació i un cop instal·lats…ens va ensenyar la casa i tot el que podiem fer per aprofitar al màxim la nostra estada.
L’habitació? Una cucada, i perdoneu l’expressió tan cursi, però trobo que és la que millor la descriu! I el lavabo, com veureu a les fotos molt bufó i molt adient a l’entorn. Ens va encantar! A més molt molt ámplia i amb molt bon gust, amb aquells detalls, com un ramet d’espígol al llit, que et fan sentir molt bé.
La casa és molt ámplia, els espais comuns son molt acollidors, sobretot una sala “chill out” amb coixins amb unes vistes precioses i per suposat el petit jacuzzi a l’aire lliure… imagineu-vos, un jacuzzi envoltat de muntanyes i bosc… Quan ho recordo només em venen ganes de tornar-hi! També ens va agradar molt la filmoteca! Hi ha molts DVD per a tots els gustos per veure a l’habitació (o a la sala comú), i vam agraïr-ho molt per després de sopar!
L’altre punt fort d’aquestes estades són els ápats i en aquest cas… també de 10! Els sopars es fan a la casa, tots els inquilints junts, l’esmorzar també (tot i que en aquest cas es pot anar en la franja horária que es vulgui) i per dinar, ofereixen picnic per emportar. Nosaltres vam gaudir dels dos sopars i els esmorzars (bé, jo confeso que un sopar me’l vaig saltar…per “culpa” del dinar a Ca l’Amador…). Tot el producte que fan servir és de proximitat i d’una qualitat excel·lent, com veureu en les fotos! L’esmorzar, especialment, ESPECTACULAR! Destaco les mermelades, fetes a un poblet del costat, sobretot la de kiwi… que em va deixar, sense paraules! Les pastes també boníssimes i el pa, d’aquells que si alguna cosa no són és de panificadora… Realment, el menjar a Cal Paller és com tornar a les arrells, a aquells productes de la terra, propers, fets tradicionalment… allò que a sembla tan simple i que és tan difícil de trobar!
Vam anar el primer cap de setmana d’agost i entre que l’estiu passat no va ser gaire calurós i que estàvem a la muntanya, no vam poder aprofitar gaire la preciosa piscina, però perquè no fos dit, el banyet de rigor sí que el vam fer! A més de la piscina, des de la casa ofereixen rutes a cavall (que quedarà pendent per una altra propera ocasió, ja que el temps no va acompanyar), activitats per famílies… i us oferiran qualsevol informació que necessiteu per visitar l’entorn. A nosaltres ens van recomanar visitar els poblets del voltant: Ossera, poblet d’artesans (conegudíssims els formatges d’Oserra!) amb gent molt maca i propera; i Tuixent, el poble de les herbes aromátiques i on vam visitiar el Museu de les Trementinaries, un petit museu on vam descobrir un ofici totalment desconegut per nosaltres: l’ofici de trementinaire: dones que, totes soles, travessaven el país a peu venent herbes i remeis: apassionat. Visiteu-lo perquè és molt curiós i escoltar en primera persona aquestes històries realment, emociona.
Bé, una casa preciosa, un entorn de somni, molt bona gent i menjar deliciós…. Tots els ingredients per fer de Cal Paller un d’aquells llocs per tornar de tan en tan i convertir-lo en una petita tradició. Repetirem segur!!!
El dia que les papil·les gustatives van saltar d’alegria a Ca l’Amador
Avui toca post gastronòmic! Després de viatjar a l’altra punta del món, avui toca un restaurant de casa nostra, perquè altra cosa no…però com el menjar d’aquí…enlloc! Es tracta del Restaurant Ca l’Amador, a Josa del Cadí, al Parc Natural del Cadí- moixeró.
Vam anar seguint la recomanació del nostre amic David i aprofitant que ens allotjàvem a Cal Paller (casa rural de la què us parlaré properament!) vam decidir anar a fer el menú degustació…i qué us he de dir? El millor que puc dir-vos és que… hi aneu!
Anem a pams. Podeu triar carta o bé el menú degustació, que val 45€. Realment, val moltíssim moltíssim la pena ja que es tasten molts plats, tan entrants, com primers, segons i postres! Així que només cal deixar-se endur i… gaudir! A part de que aneu, la millor recomanació que puc fer-vos és… esmorzeu lleuger i… tot i que tempta…no suqueu pa als primers plats! (també recomació de l’amic David que ens anar de perles!).
Vam tastar uns quinze plats… i costa triar el més bo! Aquí van els plats que vam tastar (perdoneu si el nom no és ben bé el mateix…xD):
Gelat de síndria amb pica pica. Molt refrescant i divertit per començar amb molt bon rotllo!
Foie amb salsa de figues i mostassa amb torradetes. No sóc gaire fan del foie, però el baix tastar i la combinació amb el foie i la mostassa és deliciosa!
Vieires amb salsa de tòfona i truita de patates. Simplement… espectacular. Com no m’agrada l’ou, van tenir el detall de servir-me 6 vieires i aquí va ser quan les meves papil·les gustatives van fer salts d’alegria… Possiblement, un dels plats més bons que he tastat… Suaus, cremoses… i amb un gust increible. Si hi aneu i no feu el menú degustació, és un molt bon candidat!
Amanida amb guatlles a la soja i vinagreta de mango. Potser el plat més senzill, però va ser la prova que fins i tot una amanida pot ser gourmet. La vinagreta de mango li donava un punt molt refrescant i la salsa de soja el puntet oriental.
Salmó marinat amb escuma de cítrics. Una altra explosió de sabors a la boca… Excel·lent el salmó i curiosa la textura de l’espuma. Val moltíssim la pena provar-ho!
Escalivada. Sí, sí. Una simple escalivada… que ens va fer veure que un “pebrot no sempre és un pebrot”… gustosa, al punt i lleugereta! La qual cosa començava a agraïr-se!
Salmorejo amb coctel de gingebre i maria lluïsa. Aquesta proposta també em va trencar els esquemes…. perquè acostumo a fer-me infusions de maria lluïsa amb gingebre! I prendre-la freda (estil xupito) acompanyada d’un salmorejo li canvia total i absolutament el gust. Si mai torno a anar, sens dubte serà el meu primer plat!
Xipirons a la planxa amb raviolis negres de brandada i alfàbrega. Un altre plat… espectacular. Crec que, a part d’un crack de xef, la clau de Ca l’Amador és l’altíssima qualitat dels seus productes, perquè els xipirons i la brandada eren tant gustosos i estaven tan al punt que es desfeien a la boca! Genial!
Canelons de la casa amb beixamel de ceps. És un dels plats estrella del restaurant, però potser és el que menys ens va agradar. Uns canelons boníssimis, cert, amb una beixamel molt original, però potser per massa “tradicional” no ens va soprendre com els altres.
Arrós amb conill i bacallà de l’avia. Aquests dos plats ens els van servir alhora perquè tastessim una mica de cada, sort! Perquè jo començava a estar molt i molt tipa! L’arrós, al punt perfecte i el conill molt gustós. El bacallà molt melós i suau… també candidat a plat principal!
Carpaccio de peus de porc amb gambes. És un altre dels plats famosos del restaurant. Jo…no el vaig tastar, perquè els peus de porc em fan una certa “cosa”… però confio en el Gerard i us diré que li va semblar exquisit! La única pega que em va dir… és que estava tan tip que no el va gaudir prou! jajajajaj
Variat de carns. Per acabar, quan crèiem que ja estaria tot… ens van portar un tastet de tres plats de carn: galta de porc, filet de vedella i magret d’ànec… Per rebentar. Però clar…és tot tan bo que és quasi impossible resistir-se i el Gerard es va portar com un campió! Ja que les carn i jo no som gaire amics i el bacallà ja havia sobrepassat la meva capacitat…xD
Però encara no haviem acabat… ja que ens quedaven… les postres! :S
Per començar… la última sopresa del menú! El Pirata! Una proposta explosiva, diferent, refrescant i molt molt molt sorprenent… Gelat de café, amb rom i llimona… i bum! la boca no sap que fer amb tants sabors a l’hora! No provar-lo és pecat mortal.
I ara si per acabar… Assortiment de postres. Dues frequestes, una crema de mango amb coco (nyam!), un altre que malauradament…soc incapaç de recordar i un suculent i contudent brownie… Sense paraules.
Segurament és el dia que he menjat més de la meva vida (confesso que vaig passar molt mala tarda intentant païr!) però també va ser el dia en qué vaig gaudir més tastant i descobrint sabors que no sabia que existien….
A més, el Restaurant Ca l’Amador es troba en un paratge de somni… i és molt recomanable fer el passeig pel petit poble de Josa del Cadí per fer baixar el dinar.
Tornarem segur! Però… a fer plats de la carta! Turismejeu a Ca l’Amador!
Aquí teniu les fotos dels plats… (el dia era molt foscot i la llum no era gaire bona!) A gaudir!
Costa oest dels EUA: els dos últims dies a Las Vegas…perquè el que passa a Las Vegas… es queda a Las Vegas
Hem decidit unir en un sol post els dos darrers dies a Las Vegas perquè el pla va ser pràcticament el mateix: gaudir la ciutat de la disbauxa, de la diversió, de l’espectacle continu…
I és que res del que haguem vist s’assembla a Las Vegas!
Donat que portàvem un “trote” considerable de tot el viatge, ens mereixiem acabar-ho amb un ritme no tan frenètic visitant els hotels que ens faltàven i aprofitant la piscina i el solet… Destaquem:
– Bellagio: és l’hotel més luxós i més “pijo” de Las Vegas. Segur que heu vist moltes vegades les imatges de les seves famoses fonts i l’espectacle musical que s’hi fa, cada dia, cada mitja hora a partir de les 19h. Com a hotel la veritat és que esta molt bé… si us agrada el luxe! A dins hi ha un jardí botànic ple de banderes americanes (que la veritat no hi pinten gaire … però bé, ja sabem que el patriotisme als EEUU és així) i fins i tot el casino té un glamour que no tenen la resta dels hotels. També l’haureu vist a Ocean’s Eleven, amb en George Clooney, Brad Pitt and Co. L’espectacle de les font val molt la pena i és totalment gratuït! Ah! i és seu permanent d’un espectacle del Circ du Soleil!
– Mirage: un altre dels hotels més coneguts de la ciutat del pecat. Un hotel elegantíssim, molt maco. A la zona de l’entrada té un petit llac amb un volcà que entra en erupció cada vespre a partir de les 20h… sí, sí! Entra en erupció! Com al Bellagio, fan un espectacle gratuït d’uns 5 minuts en els que el volcà, erupciona, mitjançant efectes de llum, so, aigua i un foc… que crema! Vigileu si esteu molt a prop perquè pot ser un pél molest! Molt recomanable!
– New York New York: és Manhattan portat a Las Vegas…com no, de cartró pedra! La façana és una reproducció de l’skyline de Nova York i de l’Estatua de la Llibertat i per dins es simula un carrer típic de la ciutat, amb hamburgueseries, taxis… i bé, fins i tot hi ha una muntanya russa que entra dins l’hotel. Quam vam estar a Nova York, la veritat és que no en vam veure cap, de muntanya russa… però això és Las Vegas i tot s’hi val! Com a atracció feia bona pinta, ja que és molt gran i alta, amb loopings i ha d’impressionar bastant veure la ciutat des dels aires i a gran velocitat! Però un viatge val 14$ i vam considerar-ho una mica excessiu, la veritat!
– Mandalay Bay: l’últim hotel que vam visitar, tot i que estava molt a proper del nostre castell! De fet, és l’últim hotel al sud de Las Vegas Boulevard. El seu principal tret diferenciador és que compta amb una platja artificial. No la vam poder veure perquè tanquen al vespre, però hi és, amb sorra i casino “playero” inclós. Actualment hi fan un espectacle sobre Michael Jackson.
Un altre dels símbols de Las Vegas és el seu cartell de benviguda, el “Welcome to Fabulous Las Vegas, Nevada”, al més pur estil “luz y color”. I nosaltres com a bons turistes no podiem ser menys! Reconeixem que ens va costar una mica de trobar, perquè ja queda als afores de la ciutat, just al final de Las Vegas Boulevard (cliqueu aquí per saber la ubicació!) i queda lluny per anar-hi a peu. Al arribar ja vam veure que era una atracció turística més i que hi havia molta cua per fer-se la foto… i això que vam anar-hi d’hora! Si aneu sols, hi ha una fotògrafa voluntària que per una propina us fa la foto… així que val la pena!
La última cosa que no podeu deixar de fer si aneu a Las Vegas és visitar els dos (o un!) Premium Outlets, uns centres comercials de primeres marques a preus d’outlet. Prepareu les targetes! N’hi ha dos: un a la zona nord i un altre a la zona sud, però són bastant similiars i hi trobareu pràcticament les mateixes botigues. La principal diferencia és que els nord són força més grans i a més hi ha descomptes més grans així que si heu de triar… sens dubte els nord! Trobareu botigues com Nike, Adidas, Calvin Klein, Volcom, DKNY, etc etc etc… a preus que van del 20 al 70% de descompte. Clar, en molts casos val la pena, però quan parlem de productes que són molt cars…. tot i el descompte continuen sent-ho… Però per roba esportiva i calçat la veritat: val la pena carregar!
Amb menys $ a la cartera i a la VISA… passem la darrera nit a Las Vegas, on decidim jugar-nos els 7¢ en efectiu que ens quedaven a una de les escura-butxaques de l’Excalibur i…vam triplicar la inversió! jajajajaja durant una estona vam més que triplicar, però ja sabeu… surt el dimoniet ludòpata que portem dins i captivats per l’esperit de joc de Las Vegas vam arriscar fins quedar-nos amb 20 estupendos dólars que guardarem de record! Oju peligro perquè el joc és altament addictiu!
I bé, donem per finalitzada la nostra experiència a Las Vegas, una ciutat que sens dubte és diferent a qualsevol altre lloc que haguem vist i que possiblement veurem… Els primers instants ens vam sentir com peixos fora de l’aigua però de seguida te n’adones que tothom té lloc a Las Vegas: gent gran, no tan gran, gent ben vestida, gent no tan ben vestida, families, grups d’amics… de totes les nacionalitats i de tots els colors. I tothom és benvingut. En cap moment ens vam sentir ni observats, ni criticats: erem 4 més, ni més ni menys. I això s’agraeix! Podriem dir que és la ciutat del “bon rotllo”, ja que tothom es diverteix, tothom sap trobar allò que li agradi, des de veure espectacles, com passejar o senzillament badar, perquè és una ciutat per badar… i molt! Així que ha estat la cirereta del pastís d’un viatge que sens dubte ha estat increíble!
Moltes gràcies a tots els que ens heu anat seguint en la nostra aventura per la Costa Oest! Esperem que si mai hi turismegeu, us sigui útil!
Costa oest dels EUA: Gran Canyon… per quedar-se sense alè (dia 11)
De nou, ens llevem d’hora (matinem més de vacances que quan treballem! :S) per fer la última excursió en cotxe del viatge i possiblement la que més esperàvem: el Gran Canyon del Colorado.
Teniem més de 4 hores de camí des de las Vegas i tot i que una de les opcions és anar-hi en helicòpter des d’allà, vam preferir anar-hi en cotxe i un cop allà estar-nos-hi l’estona que fes falta i gaudir-ho al nostre ritme.
Com podeu imaginar-vos, el Gran Canyon és enorme…. però la veritat és que tota l’extensió és similar, amb la qual cosa, la visita es pot adaptar a l’estona que tingueu. Existeix el North Rim i el South Rim (la banda nord i la banda sud del canó). La més turística i de més fàcil accés és la sud, així que tot i que és la que ens quedava més lluny vam anar cap allà.
La primera sorpresa que vam tenir és que ens esperàvem que el paisatge que envolta el canó era desèrtic…i tot el contrari: esta envoltat de bosc frondós i ple de fauna! De fet vam veure cabres i cèrvols molt a prop de la carretera. Això ens va donar peu a fer bromes…perquè vam dubtar si ens havíem equivocat! Però al cap de poca estona, un cartell ens donava la benvinguda al Parc Nacional del Gran Canyon així que…allà hi èrem!
Com ja vam trobar a Yosemite, és possible aparcar a l’entrada del parc i agafar els busos llançadera que et porten pels diferents miradors del parc. En aquest cas, però, només hi ha una zona a la que no es pot accedir en cotxe, la resta es pot fer tranquil·lament amb el propi vehicle. Així que només vam agafar la linia vermella del bus, que porta a diferents miradors de la zona sud. Vam pujar al bus…sense veure el Gran Canyon ni un sol moment….la qual cosa ens tenia força intrigats! Se suposava que era enorme no? On…era? I bé… un cop vam agafar la linia vermella al cap d’uns minuts…. zas! Allà hi era: l’impressionant canó del Colorado. Realment la imatge ens deixa sense paraules i…sense alè. Cap fotografia podrà reflexar la immensitat del que veiem, ni tampoc cap paraula que puguem escriure al post!
Encara sorpresos i meravellats, anem fent parades al bus llançadera fins que tornem al punt d’inici i agafem de nou el nostre cotxe, per arribar a la zona de Desert View, un espai amb botiga de souvenirs, restaurant, WC i una petita torre a la que es pot pujar. Crèiem que hi hauria bones vistes des de dalt, però la veritat…és que no massa. Des de qualsevol punt dels miradors hi ha unes bones vistes! Però quedeu-vos-les en la retina perquè les fotos… veureu que no poden abastar la magnitud!
Cap a les 18h de la tarda ja haviem complert els objectius… ja que teniem de nou més de 4 hores de tornada i tampoc voliem tornar a arribar de matinada com ens va passar a Yosemite… Així que tornem al cotxe i posem rumb de nou a la ciutat del pecat!
RECOMANACIONS! Visita total i absolutament imprescindible si visiteu la Costa Oest o Los Angeles o Las Vegas… és d’aquells lloc que s’han de veure i que valen moltíssim la pena! Això si…porteu roba d’abric i no feu com nosaltres…que vam escollir un model de quasi “campo y playa”… i feia força fred! Però clar…pensàvem que anavem al desert! Esta clar que això de fer el prèssec és l’ordre del dia en aquest viatge!
Costa oest dels EUA: dia 10, ciutat de catró pedra de Las Vegas
El nostre primer dia sencer a Las Vegas el dediquem a passejar per la ciutat anant d’hotel a hotel. De fet, és una ciutat pensada perquè els turistes puguin anar d’hotel a hotel sense practicament sortir al carrer i sense que comprovin que hi estàs allotjat. Passejar per Las Vegas és com passejar per les icones turístiques del món amb la diferència que són imitacions de cartró pedra i totes es troben al mateix carrer.
Com tenim diversos dies ens repartim la feina, i visitem els següents hotels:
–MGM Grand. És un dels hotels més coneguts de Las Vegas i dels més grans, però per fora no és tan impactant com altres. Apareix al film Ocean’s Eleven i és on té l’espectacle permanent el mag David Copperfield.
–París Las Vegas. Doncs això, tot París en un hotel, amb la Torre Eiffel inclosa. Passejar per l’interior de l’hotel recorda passejar pels carrers més típics de la capital de França.
–Flamingo. Hotel ple de colors, alegre amb uns jardins a l’interior on a part de flamencs, també hi ha tortugues, ànecs… Hotel que dóna bon rotllo.
-The Venetian. Venècia tal qual. Canals, gondolers, pizzeries i fins i tot una recreació de la plaça San Marco amb arlequins i noies amb típiques màscares de carnaval. Tot i que tot és fals, la posada en escena és digne d’admirar!
–Circus Circus. L’hotel més allunyat de Las Vegas Boulevard. Com el seu nom indica aquest hotel és un circ. Disposa d’una carpa i d’un parc d’atraccions. La veritat és que com a hotel, si el comparem amb els altres, ens va semblar una mica cutre. Cada hora fan un espectacle de circ gratuït.
–Caesars Palace. Un hotel gegant ambientat en l’antiga Grècia. A la part dels fòrums hi ha un centre comercial amb botigues molt luxoses i també cada hora fan un espectacle gratuït sobre Atlantis. Si us hem de ser sincers no cal que hi perdeu gaire el temps, és a dir, no cal que hi aneu expressament. L’hotel està molt bé però l’espectacle deixa una mica a desitjar.
–Luxor. L’hotel està ambientat en l’antic egipte, de fet, té forma de piràmide. Estèticament és un complex molt aconseguit i prou elegant.
També vam visitar el Monte Carlo, l’Aria, l’Encore, el Wynn, el Treasure Island,el Harras, el Planet Hollywood… Tots aquests hotels tenen una estructura similar, amb el casino gegant a la planta baixa, una planta de restaurants, les zones del lobby ambientades i també botigues.
A part de la calor sufocant de Las Vegas que contrasta amb el fred polar dels hotels ens sorpren la quantitat de perfils diferents que hi passegen, des de famílies, gent molt gran i tot de personatges estrafalaris. És difícil esquivar gent que vol vendre’t espectacles, aigua freda o… Dones. Las Vegas és una festa 24h on no hi ha temps per l’avorriment. I on veiem que pel.lícules com Resacón en Las Vegas poden estar perfectament basades en fets reals. Viva Las Vegas!
Costa Oest dels EUA: dia 9, Los Angeles – Death Valley – Las Vegas
Passem la última nit a Los Angeles i un cop més matinem per anar cap a Las Vegas passant per Death Valley. A les 7 fem el check-out i agafem al cotxe fins Shoshone, l’últim poble abans d’entrar a la Vall de la Mort.
Aquesta vall és el punt més calorós dels Estats Units i rep aquest nom perquè molts colons van morir intentant travessar-la. A diferencia de Yosemite, on vam fer una petita ruta a peu, en aquest cas vam fer tota la ruta en cotxe. No és gens recomanable fer-hi rutes a peu donat les altes temperatures. Tot i els 46 graus que marcava el termòmetre del cotxe ens van dir que haviem estat uns afortunats perquè el dia no estava sent gaire càlid…
La primera parada de la ruta va ser Badwater. Badwater és el punt més baix de Nord Amèrica, està situat a 86 metres sota el nivell del mar. És una basta extensió de terreny plena de plaques de sal. Aquí ja comencem a notar una sensació de calor molt intensa i seca.
Continuem la ruta cap a Devil’s Golf Course, on ens trobem amb un paisatge impactant ja que tot el terra són grans blocs de sal dentada, caure-hi és perillós ja que aquests blocs tallen com ganivets.
Seguim per la Artist Drive, una carretera que passa per un terreny silvestre ple de colors i ens desviem cap a l’Artist Palette, un tram de muntanya on s’hi poden veure diferents colors provocats per diferents minerals com el ferro, l’alumini, el magnesi i el titani.
D’aquí ens dirigim cap al Fournace Creek Visitors Centre on fem una parada tècnica per dinar i pagar el preu de l’entrada del parc (20$ per cotxe, igual que a Yosemite), no tardem gaire a dinar, tot i que ens posem a l’ombra, la calor és insoportable.
La propera parada va ser Zabriskie Point, un mirador des d’on hi ha unes magnífiques vistes de les dunes i molt aprop el canó de les 20 mules que travessem en cotxe.
La última parada ens porta cap al mirador de Dante. És el punt menys càlid del parc. Des d’aquí hi ha unes vistes espectaculars de tota la vall.
Com encara ens queden unes hores de viatge cap a Las Vegas acabem aquí la nostra visita a Death Valley.
Vora les 7 de la tarda arribem a Las Vegas, la ciutat que mai dorm. Tan bon punt arribem ens adonem de l’ostentositat dels hotels. Dóna la sensació d’estar en un parc temàtic només apte per a adults. El nostre hotel és l’EXCALIBUR, un hotel tot graciós que representa un castell medieval. El primer que ens sorprèn són les dimensions. No sabem ni tan sols on hem d’anar a fer el check-in, només veiem llums i màquines escurabutxaques, molta gent i hi fa un fred que pela.
Aconseguim arribar a un taulell i ens diuen que ens venen a buscar les maletes al cotxe, que aparquem i fem cua per fer el check-in.
Un cop a les habitacions ens porten les maletes i vam haver de donar la corresponent “tip” (propina).
Les habitacions són molt grans, i igual que a l’hotel de Los Angeles, ens toca una habitació quàdruple per cada parella. Un cop situats anem a fer la volta de reconeixement. L’ambient festiu i de desenfre és senzillament impressionant. Las Vegas és una festa permanent. Caminant arribem fins a l’hotel Bellagio, conegut per pel.lícules com Oceans Eleven i després de veure l’espectacle de les seves fonts fem mitja volta i tornem al nostre “castell”.
Costa Oest dels EUA: un dia de cine a Universal studios (dia 8)
Ens llevem ben aviat per intentar evitar els embussos a les carreteres que voltegen Los Angeles per anar a Universal Studios Hollywood. Una visita que recomanem al 100%. L’entrada d’un dia val 92$. I com sempre ens van intentar vendre l’entrada VIP, amb la que no es fan cues a les atraccions i es té entrada assegurada a tots els espectacles. Però també seguint les recomanacions de la Claudia i en Rubén vam poder gaudir del parc a fons.
El parc té dos nivells, l’ Upper Lot i Lower Lot. El Lower Lot basicament hi ha tres atraccions que de nou us expliquem sense donar-vos gaires detalls.
1. Transformers. Senzillament increïble. Un simulador espectacular que us farà endinsar-vos en la pel·lícula. Ens va agradar tant que hi vam pujar-hi dues vegades.
2. The Mummy. Muntanya russa imprevisible ja que vas totalment a les fosques!
3. Jurassic Parc. Atracció d’aigua molt aconseguida, sobretot per la reproducció dels escenaris de la pel·lícula Jurassic Park. Inclou els dinosaures i tot! Acaba amb una bona remullada!
Un cop vistes les atraccions del Lower Lot vam pujar al Upper Lot on a part de més atraccions s’inicia l’Studio Tour. Aquest tour és un recorregut amb tranvia pels escenaris i platós de rodatge de les pel•lícules d’Universal. El tour inclou un petit espectacle en 3D sobre King Kong i una mostra de com fan alguns dels efectes especials.
Les atraccions que es troben al Upper Lot són principalment simuladors d’aventures amb 3 i 4D. N’hi ha dels Simpsons, Gru i Shrek. L’ambientació de les atraccions està molt aconseguida i realment et sents com un protagonista més.
A part dels simuladors també hi ha un passatge del terror, House of Horror. I també s’hi fan espectacles, el més destacat és Water World. En un escenari que reprodueix la pel·lícula protagonitzada per Kevin Costner té lloc un espectacle d’acció trepidant, tirotejos, explosions, caigudes, efectes especials al més pur estil Hollywood. Vaja que no us el podeu perdre! A més, els protagonistes apareixen a sèries conegudes com CSI o House.
La visita a Universal Estudios és molt recomanable i per sort ho vam poder veure tot! El parc tanca a les 19… Així que cal anar per feina!
I tornem a l’hotel empassant-nos el pertinent embús de trànsit! :S
És l’última nit a LA!
Costa oest dels EUA: dia 7 a Santa Monica i Venice Beach
Se’ns presentava un dia tranquil. Haviem decidit passar el dia a les platges de Santa Mònica conegudes per ser l’escenari de sèries com “Los vigilantes de la playa” o “Pacífic Blue”. Un cop més comprovem que moure’s per Los Angeles és un infern, tot i que la distància inicial entre l’hotel i les platges era de 40 mintus va acabar sent el doble.
Santa Mònica és una platja llarguíssima i està separada per un moll de la platja de Venice Beach. El Moll està ple de botigues, bars, restaurants i atraccions. Des d’allà mateix es poden veure arrenglerades les típiques casetes dels vigilants que mantenen intacte l’esperit de la sèrie.
Després de passejar pel Moll i pel passeig maritím anem a dinar a 3th St. Promenade un carrer ple de botigues.
Passem la tarda fent una volta per la zona de Marina del Rey i abans d’anar a descansar fem un tomb per la zona de Downtown Disney, una zona amb molt ambient i cap a descansar!
Costa oest dels EUA: 6è dia a Los Angeles i tornem a ser nens!
Tornem a ser nens a California Adventure!
El segon dia a LA el dediquem a visitar el parc temàtic California Adventure, un dels dos parcs que es troben a Disneyland Los Angeles. Tot i que tots 4 rondem la trentena estavem il·lusionats com nens petits.
La Clàudia i en Rubén de l’agencia Costa Este Sant Celoni ens van fer un super llistat de recomanacions que vam seguir al peu de la lletra i la veritat és que ens van anar molt bé! Vam poder pujar a totes les atraccions i fins i tot ens va sobrar temps que vam aprofitar per sopar mentre esperàvem l’espectacle nocturn: World of Colours. El parc disposa d’un servei gratuït anomenat Fast Pass que consisteix en un ticket que et dóna hora per pujar a les atraccions sense fer cua i la veritat es que funciona d’allò més bé a l’hora d’organitzar-se el temps.
Us fem cinc cèntims de les principals atraccions sense fer-vos spoiler:
1.Tower of terror: atracció de “por” ambientada en un hotel abandonat. És curta però intensa.
2. It’s tough to be a bug! És un espectacle 4D sobre la pel·lícula “Bichos” amb efectes especials inesperats. Molt divertida!
3. La sirenita. Passeig amb una petxina per les principals escenes de la peli acompanyada de la banda sonora, la definirem com una atracció súper cuqui!!!
4. Toy Story. Puges en un cotxe de joguina per parelles, amb ulleres 3D i un gadget disparador! Afineu la vostra punteria!
5. Mickey’s Fun Wheel. Una noria…doncs això, però diferent! Algunes cistelles és mouen i molt!
6. La muntanya russa d’en Goofy. Pensàvem que anava totalment dedicada a nens però ens va sorprendre gratament!
7. Califònia Screaming. Tradicional muntanya russa americana, amb estructura blanca i un looping. Si us agraden les emocions fortes us agradarà.
8. Soaring Over California. Possiblement l’atracció que més ens va sorprendre perquè no sabiem com era. Agafeu les ulleres 3D i deixeu-vos portar. Una passada!
10. Gizzly River Run. La única atracció d’aigua del parc on vas amb una mena de pneumàtics semblant als ràpids de Port Aventura però més intensa!
11. Cars. L’atracció estrella. Molt i molt recomanable! Està tan ben feta que es com estar dins la pel·lícula. Val molt la pena i el fast pass s’acaba a mig matí de tanta cua que hi ha.
12. Monsters Inc. Des d’un taxi revius escenes de la pel•lícula Monstruos S.A.
A part de les atraccions també hi ha espectacles. En vam veure tres. Pixar Play Parade que consisteix en una rua amb els principals personatges de les pel·lícules. El musical Aladdín i l’imprescindible World of Colours, espectacle d’aigua, llums i bandes sonores. Realment espectacular i una molt bona manera d’acabar un dia on tots quatre vam tornar a la infancia!
Costa oest dels EUA: Los Angeles, la ciutat de les estrelles (5é dia)
Arribem a Los Angeles, una de les ciutats amb més extensió dels EEUU, que té aproximadament 16 milions d’habitants. Són les 3 de la matinada quan arribem al Best Western Plus Pavilions, l’hotel on ens allotjarem. Aquest hotel es troba al recinte de Disneyworld, on teniem previst anar. Ens llevem més tard del habitual i esmorzem al Denny’s, fent un total american breakfast!!! (Pancakes, ous amb beicon, patates fregides, sandwichos, sucs, cafès…) Molt tips anem cap a Hollywood. A l’entorn de Hollywood Boulevard és fàcil trobar-hi aparcament. Passegem amb el cap cot entre milers d’estrelles i a part de veure que no coneixem a la majoria no té el glamour que ens esperàvem, ja que es tracta d’una avinguda plena de botigues “cutres”.
Tot i així, a prop del Kodak Theatre, on es fa la gal·la dels Oscar, hi ha més ambient i fins i tot vam veure com preparaven la catifa vermella perquè al vespre feien la premièrie de la nova Sin City, i ja hi havia gent darrere les tanques esperant veure als protagonistes. Des del Kodak Theatre hi ha un mirador on es poden fer fotos del famós cartell de les lletres de HOLLYWOOD.
Val la pena passejar per aquesta zona però cal tenir en compte que és complicat trobar l’estrella que busques, així que si en voleu veure alguna d’especial millor que abans busqueu la seva ubicació. Fins i tot, si sou una mica més previsors que nosaltres us podreu baixar una app!
Encara tips de l’esmorzar passem de dinar i tornem a buscar el cotxe per anar a Beverly Hills. Des del cotxe fem un tour per les cases súper luxoses i fem una paradeta al mític hotel Beverly Hills.
I ja cap a mitja tarda ens dirigim a Griffith Park, un dels punts més elevats de LA, on hi ha un observatori i des d’on es tenen unes vistes espectaculars de la ciutat i també del cartell, arribem al capvespre per tant no podem fer bones fotos de les lletres perquè el sol ens ve de cara. No obstant això, podem veure com s’encenen les llums de la ciutat, veure així la immensitat de la ciutat és impressionant.
El nostre dia Hollywoodiense s’acaba i tornem a l’hotel, cansats però il•lusionats perquè demà anirem a California Adventure!
turismejant.wordpress.com 